Fermí, has marxat gairebé de cop. Voldria dir-te tot el que
penso, sento i recordo respecte als anys que vam passar junts, però seré breu i
recordaré –a més dels anys d’estudiants- la nostra ruta pel Nord -des de Sant
Sebastià fins a Santiago de Compostela- anant a cursets, a seminaris, etc.etc.
cadascú amb la seva moto, amb punts de trobada, descansos fins al final...;
recordaré, quan et vas trencar el braç, les trifulgues que van tenir a la
tornada – d’Ourense fins a Pobellà- ; recordaré d’una manera especial els cinc
anys pompartits en la Prefectura del Seminari Menor al costat de tants
adolescents que ens havien confiat.
El 6 de juny passat ens vam trobar una estona –tal i
com demostra la foto adjunta- i vam parlar una mica; qui ens havia de dir que
seria l’últim cop! El temps corre i Déu disposa quan ens ve a buscar. T’ha
tocat a tu i ara descanses començant a viure en l’eternitat. Et recordarem.
Prega per nosaltres.
Maties
Riquer, 6 d’octubre del 2015
-------------------------------------
Carta a Mn. Fermi
Estimat amic,
I m’treveixo a dir-li amic perque crec que ho va ser, i possiblement en el millor sentit dela paraula,ja que ens va ensenyar (al menys a mi) a veure i viure la vida ,desde la distància d’un profesor, desde l’amor d’un pare , i desde l’amistat d’ un company gran .
Suposo que mai s’estima massa, i per aixó diré que ens va estimar molt i recordo amb joia trista, el somriure que ens dedicava cada vegada que ens veiem, ja grans , que procurava que fossin les mes posibles.
Ara ens has deixat,amic Fermi, i no puc dir sense avisar, perque cada vegada que ens trovavem les teves paraules eren com definitives, com si fossin les ultimes,pero al mateix temps, les mes properes,perque sabies , que en fons no t’en aniràs mai.
Estaràs sempre en el fons dels nostres cors, en els records joiosos de la nostra joventut, en els comentaris de cada vegada que ens trovarem en aquest Seminari, en aquesta inmensa casa que omplia la teva gran personalitat, i en la que resonen , tots els dies de L’Inmaculda ,aquella música que ens posaves per despertar-nos , i que encara sentim en el fons del nostre cor, quan ens plau gaudir d’uns records que no volem oblidar mai.
Ja ens veurem, amic.
Ramon CUADROS
-------------------------------------
Amics. Ha mort una gran persona ,bona, humil i molt intel.ligen. Qualitats que sempre han estat conjuntes en una sola persona: Mn Fermí Casal i Loan.
El vaig tenir de professor de teologiai també de consiliari del grup escolta Sant Ermengol. La darrera vegada que hi vaig parlar va ser el dia de la gran trobada 6 de juny d'aquest any. Aquell dia em va tornà a recodar les nostres excursions amb el grup escolta. Em va fer menció a l'excursió al Cadí i que vàrem dormir en tenda de campanya. Ell no ho havia fet mai.
I aquelles misses de campanya en mig del bosc tot celebrant la jornada de la promesa escolta....
Gràcies Mn. Casal per què m'ajudares a madurar en tots els aspectes.
Gràcies Mn. Casal per què confiares en mi conduïnt el grup escoltar.
Gràcies Mn. Casal per què sempre m'has mirat amb ulls d'amistat inclús en moments difícils donada la meva situació.
T'estimo.
Constantì Sotelo i Paradela.
Barcelona, 5 d'octubre de 2015.
-------------------------------------
Hola josep Mª,
Quan us volia comuncar la mort de Mn.Fermin rebo ja la vostra comunicació.El nostre estimat Mn.Fermin era un gran referent humà com dieu i era també un gran referent teològic i espiritual.
Us felicito per la vostra tasca de comunicació. Em va saber molt greu de no poder-me quedar el dia de la trobada de la Seu. Vaig venir al Seminari a saludar a molts però vaig haver de marxar perquè tenía una boda a Artesa de Segre. Suposo que t`ho van dir. Una abraçada
Toni Cagigós
-------------------------------------
Benvolgut Josep Maria: Rebo amb gran pena la notícia de la mort de Mn. Fermí Casal, fill de Povellà, i amb qui sempre vaig mantenir una entranyable relació. Justament el dia de la gran trobada a la Seu, va venir a saludar-me quan érem a la catedral i varem comentar sobre el meu llibre " El conflicte convivencial i religiós del Seminari d'Urgell". Era un tema que li mereixia el més gran interès, puix l'havia viscut de molt a prop ii així aquell dia vàrem evocar de nou aquell delicat assumpte, sobre el qual també ell havia redactat algun treball. Va reiterar-me amb quant d'interès havia seguit la meva deriva literària, i em felicità pel valuós heretage que, a parer seu, amb la meva obra deixava al món de les lletres. Notíciia la de la seva defunció molt luctuosa, i que ens deixa un nou buit, en aquesta seqüència d'acomiadaments definitius. Una abraçada.
|
-----------------------------------
Per mí, si he d’associar el seminari amb un record, amb un fet, amb una persona, sens dubte, Mn. Fermí ha estat un dels referents més importants. Discreció, humilitat, bondat, equilibrat, intel·ligència han estat algunes de les virtuts que l’adornaven. Ha estat una persona que s’ha fet apreciar. Em quedo amb l’última imatge d’una trobada casual amb ell pels carres de la Seu, recordant i repassant aquells temps passats a la casa gran. FERMÍ , tu has estat un referent d’aquell CASAL. Descansi amb pau.
ResponEliminaJ.M. Santacana
(Excuses pels intents anteriors)