ELS PENÚLTIMS.... al febrer.

RECULL DE FOTOGRAFIES

Tan sols fa un moment que he deixat el Restaurant l'Oliva, on he complimentat, juntament amb una trentena de companys més, "el penúltim dijous de cada mes".  Ara camino pel passeig central de la Gran Via de les Corts Catalanes cap a casa, a tocar de l'Hospital de Sant Pau. Tres quarts d'hora. Els faré com a penitència per haver-me excedit en el dinar. Estic capficat amb una llibreteta, però, de tant en tant, no deixo de mirar de reüll les dues ratlles blanques, llargues i paralel.lament estretes que delimiten el carril bici, de trista memòria.  Hi ha, en aquesta hora, poc trànsit de dues rodes. Tot i així un parell de ciclistes s'han vists obligats a sortir de la via,  ja que aquesta està obstruïda per un vianant que hi  avança despistat, desprès, s'han oblidat del carril i continuen  pel ben mig del passeig.  El cor m'ha fet un ai! : un xicot maduret ha aterrat, com una patacada,  al meu costat després de cruspir-se un pas zebra amb un monopatí. No ha estat rés. Continuo  el meu trajecte sense cap més ensurt i oblidant-me de la llibreteta.  El cotxes pugen per Aribau i baixen per Balmes. La gent va i ve. Els aparadors  marxen, en direcció contraria,desfilant al meu costat. Contemplo de lluny el perfil de la Sagrada Família, i a mesura que m'hi apropo el seu contorn es fa imponent, com un immens decorat. Miro de trobar nous plançons  en aquesta arbrada de pedres que no deixa de brotar. Segueixo per la familiar Avinguda Gaudi, de qui em despediré a l'última travessia, abans que em deixi davant la portalada de l'Hospital de Sant Pau. Tombo cap a la dreta i en un no rés, estic obrint la porta de casa meva.

Ah, se m'oblidava. Us volia dir que per unanimitat i a proposta del nostre coordinador, el proper dinar tindrà lloc el dia 21 d'abril, saltant-nos l'àpat del Dijous Sant, ja que tal com Déu mana: dejuni i abstinència. També ens perdrem,(quina llàstima !) la salutació coral a l'arribada de la Primavera, com teniem per costum.

Avui hem recuperat dues estampetes de l'any 1954. Una, fa referència a la Primera Missa de Mn, Blai Cots i Galito i l'altra reuneix a molta gent, amb motiu de la vestició de sotana. Estampa, aquesta última, que els relacionats seminaristes portaran físicament molt a prop del seu cor, com algú ha comentat.

Avui,també,  nous comensals han compartit, amb evident satisfacció, la llarga taula: Maties RIQUER,  Joan TEBÉ, Alfons VILÀ, J. BOSCH, Martín CAHISA  ...., Més endavant farem una relació de TOTS els companys, que en algun moment han participat d'aquests dinars.