4/2/15

ANÈCDOTES DEL SEMINARI

En el seu dia, el nostre company Francesc RIBES, primari de 1953, ens va deleitar amb un escrit , penjat en aquest bloc, farcit d'un munt d'anècdotes de la seva estada al Seminari.
Avui encara ens resona el somriure.
Ara, ens vol enxamplar la rialla, refent tot el tex  amb noves aportacions, viscudes personalment o informades per altres.
 
 Per a mostra un botó 

FRASES QUE DEFINIEN ALGUNS SUPERIORS:

Doctor Creus, amb veu mel·líflua: "Déu meu, Déu meu, Déu meu... si penséssim en el cel".
Mossèn Quer, amb veu autoritària i escèptica: "Psè, psè... vostè mateix".
Mossèn Pou, com qui té autoritat: "Fulano... a la fila (cop de pito al cap).
Mossèn Fondevila, amb veu llagrimosa i suplicant: "Ens hem d'enamorar de Jesucrist...".
El bisbe Iglesias, com un emperador romà: "Seminaristas, os vais de  vacaciones como los soldados al frente y debéis demostrar la formación admirable recibida en el seminario de vuestros superiores y professores".

A la majoria de professors els havíem batejats amb un dels títols de las 'Novelas ejemplares' de Miguel de Cervantes.

Mossèn Rourera, 'El licenciado Vidriera'.
Mossèn Capdevila i mossèn Parramon, 'Rinconete y Cortadillo'. 
Mossèn Fondevila, 'La gitanilla'.
Mossèn Cagigós, 'La española inglesa'.
Els canonges Llinàs, 'Las dos doncellas'.
Mossèn Jordana, 'Amante liberal'.
Mossèn Porta, 'La fuerza de la sangre'.
Mossèn Reig, 'Zeloso extremeño'.
Mossèn Aleix, 'Señora Cornelia'.
El Claustre de Professors, 'El coloquio de los perros'.


ANÈCDOTES


Conservo la memòria d’aquell temps. Balades i cançons

Hi havia companys divertits i creatius, amb un enginy que no tenien res a envejar als millors showmans d’avui. Posseïen un gran talent per inventar cançons i jocs de paraules. Tots estàvem una mica fastiguejats per l’extrema seriositat de tot plegat. Animaven les vetllades, eren actors nats. Tenien una facilitat per versificar extraordinària, tan en llatí, castellà o català. Havien escrit lletres per cançons i himnes sobre qualsevol assumpte, en qualsevol lloc i moment -mentre dinàvem, a les classes, entre classe i classe...- . Aquí teniu un tast, unes petites mostres festives, innocents i superficials, encara que molt significatives d’unes vivències individuals i col·lectives, passades en un lloc i unes circumstàncies històriques sortosament irrepetibles. Durant aquells anys vam..............


 SI VOLS CONTINUAR LLEGINT CLICA AQUÍ



També podeu lleguir altres Anècdotes dels Primaris 1961, anant a la

pàgina TE'N RECORDES?







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada