25/2/16

HOMENOTS.- Francesc AMORÓS I GONELL


Del  Seminari de la Seu d' Urgell, "La Universitat dels Pirineus", han sortit, pel que vaig coneixent, molts companys amb una  notable projecció pública i que han contribuït o contribueixen, de manera significativa, a la millora o coneixement  del nostre petit país. En trobem, practicament,  en tots els camps, des de la docència fins a la política, passant per l'economia,  l'activisme, la literatura, la investigació, la música, la divulgació i etc. Alguns d'aquests ex-seminaristes,  han estat reconeguts amb importants distincions, com són les Medalles d'Or de la seva ciutat  o les  Creus de Sant Jordi,  altres han aconseguit preuats guardons literaris.

             Francesc AMORÓS i el seus Moais a la illa de Pasqua                            

Un d'aquests personatges, que avui surt en aquestes pàgines, és en Francesc  AMORÓS I GONELL, de les Penelles, primari de 1957.  Destacat profesor, historiador i divulgador amb un bagatge important de publicacions. El seu  atractiu, per a mi, és la seva fascinació per la illa de Pasqua, on en companyia de reputats exploradors, com el mític Thor Heyerdahl i Antonio Pujador, l'any 1987  hi portaren a cap una important campanya arqueològica. El relat de la mateixa ve recollit en el seu llibre  RapaNui - Un mundo perdido al este de Polinesia, obra  finalista del  Premi Josep Pla.

El 1985 va publicar a Barcelona el Mapa arqueològic-turístic de Rapa Nui junt amb el xilè Pablo Teutsch i el català  Antonio Pujador i Estany. Amb motiu de la presentació del mapa a Thor Heyerdahl, aquest els va convidar a participar en una expedició arqueològica a l'illa de Pasqua junt amb experts reclutats pel Museu Kon-Tiki d'Oslo.

El nostre company és membre de la Asociación Española de Estudios del Pacífico amb seu a Madrid, i els seus estudis sobre els aspectes arqueològics i filològics de les cultures polinèsies l'han fet un expert en llengua rapa nui. Amorós és, tambè, membre de la Royal Geographical Society de Londres i del Institute of British Geographers.

Aquesta veritable passió i vocació per l'arqueologia despertà de jovenet al Seminari, essent el seu "culpable" mossèn Josep MAS BAYES, tal com es despren de la resposta que dóna a una pregunta que li feren i que transcribim a continuació:

" Cómo se enamoró de la isla de Pascua?

- Un joven eclesiástico , gran profesor de Griego y buen conocedor de la arqueología de Palestina y Oriente Próximo – yo entonces tendría 16-, sabedor de mi interés por estas mismas disciplinas me dio para leer las obras del gran navegante y antropólogo noruego Thor Heyerdahl, que me fascinaron, Aku-Aku. El secreto de isla de Pascua y Viaje de la Kon-Tiki. Además para estar al día nos trajo dos números de la revista en inglés The National Geographic Magazíne que acababa de recibir. Eran concretamente el volumen 121, n.1 (1962): Easter Island and Its Monuments, y vol.122, n.1 (1962): Tahiti, the Finest Island in the World. Estas dos revistas me enamoraron de Polinesia e Isla de Pascua, y no paré hasta adquirirlas en Barcelona a precio de saldo muchos años después. Guardo estas obras como un tesoro. Tengo además la primera edición americana de Aku-Aku. En 1985 le conocí personalmente pero antes ya me había carteado con él. Y dos años después con Antoni, estuvimos excavando bajo sus órdenes en Isla de Pascua."


LLIBRES

Rapa Nui, un mundo perdido al este de Polinesia: La última expedición de Thor Heyerdahl
Barcelona : Sirpus, 2010.
L'Illa de Pasqua: el somni impossible d'Antoni Pujador (1948-1993) 
Barcelona : Sirpus, 2006.
La font de Penelles i les transformacions del municipi entre 1880 i 1923: primer centenari de la seva construcció (1896-1996)
Penelles : Ajuntament de Penelles, 1996.
Correspondència diplomàtica de Joan Francesc Rossell, 1616-1617: una crònica de la cort de Felip III
Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1992.
Història de les Penelles: 1084-1984
Institut d'Estudis Ilerdencs, 1984.
La Guerra de Successió i l'orde de Malta a Catalunya: política, finances i llinatges : 1700-1715
Barcelona : Fundació Noguera, 


ARTICLES 

.- Isla de Pascua: los gigantescos bustos de piedra son uno de los grandes enigmas de la humanidad y el principal aliciente de esta isla anclada en pleno Pacífico.
Viajes National Geographic,

.- Malta i els cavallers hospitalers de l'ordre militar de Sant Joan de Jerusalem durant la Guerra de Successió (1702-1714). Notícies extretes de la correspondència diplomàtica
Pedralbes: Revista d'historia moderna,

.- Materiales etnográficos, geográficos-históricos y lingüisticos aportados por los capuchinos españoles en las islas Carolinas (Micronesia, Pacífico Occidental) a finales del siglo XIX
Revista española del Pacífico,

.- El capellà rural com a agent i confident del poder senyoral a la Catalunya del segle XVIII: un cas concret a Penelles dins la comanda de Barbens (L'Urgell)
Estudis d'historia agraria, (Ejemplar dedicado a: Homenatge al Dr. Emili Giralt i Raventós),

.- Construcción de entidades nacionales en el Pacífico. Antoni Pujador i Estany (1948-1993). Su intervención en la política de defensa de los derechos históricos de Isla de Pascua como miembro y Portavoz del Consejo de Jefes Rapanui
Revista española del Pacífico,

.- Esbós biogràfic i perfil ideològic de Felipe M. Igual, magistrat de l'Audiència de Catalunya durant el regnat de Ferran VII
Pedralbes: Revista d'historia moderna,

.- L' Epistolari del doctor Joan Francesc Rossell, una crònica política i diplomàtica del segle XVII
Pedralbes: Revista d'historia moderna,


oOo




   

COMENTARIS.-

1 comentari:

  1. M’adhereixo amb molt de gust a aquest reconeixement tan merescut. I em congratulo amb tu, Francesc, bon company i bon amic. Així mateix, voldria fer constar que sempre fores per mi un exemple de voluntat i constància en el treball. És a dir, que has arribat on has arribat per propis mèrits i per dedicació incondicional a la feina. A més a més, el teu èxit professional corrobora la importància que per tots nosaltres –em consta que tu mai no te n’amagues– representà el seminari de la Seu.
    En una mena de biografia conjunta que vàrem escriure temps ha, un prologuista, en referir-se a la meva persona a finals dels anys seixanta, va comentar que “feia poc que havia penjat un magre futur de seminarista a la Seu”. Aquestes paraules em van doldre molt. Aleshores, a la meva part de biografia, just quan explicava la sortida del seminari, vaig afegir a peu de pàgina aquesta nota:

    “La meva generació, tant a la plana com a muntanya, a causa de les penúries familiars i a la migradesa social d'infraestructures educatives, estava condemnada a sofrir, sense remei, les conseqüències d'una postguerra dura i parcial. En aquella conjuntura, els seminaris –cal testimoniar-ho– foren, potser sense proposar-s'ho, veritables vivers culturals i esdevingueren la redempció intel·lectual de molts nois marginats, injustament marginats. A canvi, és clar, hom havia de combregar amb uns objectius i uns projectes, obertament proselitistes i bàsicament espirituals i religiosos; fet, d'altra banda, lògic i normal, i, per tant, eximit de qualsevol menyspreu o anatema d'ofici –tant de moda en els temps que corren. Aquests centres funcionaven sufragats bàsicament per via benèfica –col·lectes, beques, llegats i subvencions– i cadascú pagava d'acord amb els propis recursos. Una sort, en definitiva, per tots nosaltres.”

    Bé, repeteixo, l’enhorabona i bona sort, amic.

    Raül Torrent i Torrent, de Menàrguens, primari del 57

    ResponElimina