11/10/15

DEFUNCIÓ. MOSSÈN JOSEP MAS BAYÉS




EL PASSAT DIA 10 D'OCTUBRE, EN EL SANT HOSPITAL DE LA SEU D'URGELL, VA MORIR MOSSÈN MAS, " EL JOVE"



L' Ermengol PUIG, des de la Seu d'Urgell, ens ha fet arribar aquesta luctuosa  notícia, i al mateix temps, ens explica la conversa que mantingueren en  la última trobada , pocs dies abans de la seva defunció.
"El darrer dia que vaig estar parlant amb ell, fou el dilluns passat.
Amb ell ens veiem força sovint i sempre conversàvem sobre qualsevol cosa, això si, només, un ratet…
Aquest dilluns passat, a la seva habitació del Seminari, vaig estar-hi unes dues hores.
Exactament no fou una conversació com les altres doncs, aquest cop, fou molt més llarga. M’hi vaig quedar més estona perquè vaig notar, que, aquell dilluns, -aquella nit havia mort el Fermin- i perquè sabia que marxava uns dies, ell tenia més ganes de parlar.
Durant la conversa, cosa que em deixà una mica amoïnat, em repetí dues o tres vegades, “el Fermin se m’ha avançat i ho ha fet molt ràpidament”
Els dies que he estat fora sempre sovint em rondava la idea de si el tornaria a veure i, sobretot, si podria continuar-hi parlant amb ell...."


oOo



Raül Torrent i Torrent

M’agradaria afegir en homenatge a mossèn Mas, el poema que vaig escriure en honor seu a propòsit d’aquell altre homenatge de 2007.

 
Retrobament
En el rebost del temps s’acaramullen
fruits plens d’amor, virtut, coratge i seny [...]
a mossèn Josep Mas Bayés


Per més que es perdi del vell temps el compte
sempre retornen els colors dels dies
i els simulacres i els esclats de vida,
vels d’enyorança.
Ja no són joves els cabells, ni el rostre
no ha d’amagar cap dels neguits que el moblen;
vana és l’excusa d’un deler perenne,
boira de botges.
Sort que revenen les paraules franques
i els bons moments que hem cisellat en viure:
porten l’empremta dels tresors obrada,
bàlsam propici.
Tornen les mans de fesomia antiga
que ens agermanen a records nostàlgics
i ens fan gaudir del breu passat encara,
jove vi ranci.
Sembla que l’ànim d’improvís es torba
quan retrobem la filigrana amable
d’un dens cabdell que fent camí bastírem,
breu renaixença.
Ebri d’instants, hom s’imagina una alba
que de l’ocàs i de l’oblit renega
vers un viatge inversemblant i utòpic,
somnis de somnis.
Què podem dir del mot que vol lluir-se
molt més enllà dels capgirells de l’aire?
Sol ser caduc, per molt ben dit que sigui,
lleu polseguera.
Mes, dels amics que tard o d’hora acuden
des del mirall mig desatès d’un àlbum,
dolls de caliu tornen d’un llarg silenci,
dolça trobada.
Ni el vent ni els anys no han d’enfosquir el judici,
pedra foguera que ensinistra el tracte,
si hem fet del seny la voluntat primera,
tasca lluïda.
No són en va l’exquisidesa justa,
ni el toc precís d’humanitat sincera,
són d’agrair tants de favors magnànims,
savi mestratge.
    Setembre de 2007

                               oOo



Constantí SOTELO I PARADELA, alumne de Mn. Mas entre els anys 1959-1966.


Recordo l'arribada al Seminari de Mn. Josep Mas Bayès provinent del bisbat de Vic com l'arribada d'una nova sava, jove, intel.ligent, carregada del sentit de l 'humor i d'una fina ironia.
Recordo les seves classes de Sagrada Escriptura plenes d'anècdotes viscudes directament per ell "in situ".
D'ell vàrem aprendre la interpretació de la Bíblia mitjançant la història de les formes i la contextualització.
(Cal judicar els fets segons el ulls de cada època)
Recordo amb quina ironia sàvia ens explicava el Diluvi Universal. Ens deia, en castellà sempre: "No se puede negar que alguna vez haya llovido mucho en algún lugar".
Una altra frase que em va marcar molt "...Deus ex machina...". És a dir, no podem convertir Déu en una màquina al servei dels humans....etc.
Ah, també recordo les classes mig perdudes o mig guanyades parlant de temes "culès" o d'altres d'actualitat que poc o res a veure tenien amb la lliçó del dia.....
Per tot plegat, mil gràcies, Mn. Mas Bayés.
T'estimo i descansa en pau.


                                                                        oOo


SI EN VOLEU SABER DE LA SEVA TALLA HUMANA I INTELECTUAL, NO DEIXEU DE LLEGIR L'ESCRIT QUE TOT SEGUIT SEGUEIX, I QUE S'ESCOLTÀ  EN L'HOMENTATGE QUE LI DEDICAREN ELS SEUS DEIXEMBLES,  EN ELS SEUS 50 ANYS DE SACERDOCI



Estudià el batxillerat a Barcelona i posteriorment ingressà al Seminari de Vic. D´aquí passà a Roma on estudià a la Pontifícia Universitat Gregoriana i a l´Institut Bíblic  Posteriorment convalidà estudis amb la Universitat de Barcelona a  la facultat  de Filosofia i Lletres. També ha fet  estudis de Dret Canònic a la Universitat Pontifícia de Salamanca. Ha exercit de professor al Seminari de la Seu i a la Facultat de Teologia de Sant Cugat.
Es catedràtic jubilat d´Història i ha estat professor als instituts d´ensenyança mitjana de la Seu, de Soria, Puigcerdà i Granollers. També ha estat catedràtic de Teologia i Història a la Universitat Catòlica de Ponce ( Puerto Rico ). És canonge de la catedral de la Seu i ha estat ermità de Núria. Fruit dels seus viatges sacerdotals a  Xina, Perú i Puerto Rico n´ha publicat interessantíssimes cròniques.

Amplíssime Professor, sodalesque omnes....
 Deixeu-me començar l´acte amb aquests rituals paraules, tal com s´estilava a les aules de Teologia, si mal no recordo en temps de Mn.Porta…
Quan l´amic Ermengol Puig, l´ alma mater  que ha organitzat tot aquest Homenatge,  em va proposar l´encàrrec de presentador  vaig pensar que jo no era la persona més adient.
En primer lloc feia massa anys que havia perdut el contacte amb M.Mas, -parlo de la dècada dels 60-, i per tant què podria dir de nou  que vosaltres no sabéssiu, sobretot els qui viviu  a la Seu.
Davant la repte  de sortir-me´n airós  vaig pensar que podria començar aportant   els propis records de joventut, transcorreguts  al Seminari de la Seu.  Però com que la meva experiència com a alumne seu va ser forçosament limitada en el temps, vaig haver de recórrer en darrer terme   a llegir  la bibliografia seva, les obres publicades per ell aquests darrers anys, tan poc divulgades malauradament.  Va ser un sensacional descobriment: allí hi havia trobat condensats, per fi,  els seus amplis coneixements humanístics, les sàvies idees formulades ja en  aquelles  classes del Seminari. Però és que a més són  una mina de divertidíssimes anècdotes.    
El segon gran inconvenient era que  se´m feia  difícil resumir de forma objectiva i en poques paraules les múltiples facetes que presenten el nostre personatge  biografiat.
És a dir, la complexitat polièdrica del mateix Homenatjat : sacerdot, canonge, ermità, catedràtic, professor, viatger il·lustrat, políglota, conversador infatigable, filòsof, biblista, hel·lenista, assagista,  narrador subtil, gran lector, humorista intel·ligent, farcit d´excelsa ironia, enemic declarat del mal gust i l´humor barroer.
Intentaré fer-ne una síntesi. Reculant en el temps a poc a poc  s´han anat desvetllant  en mi aquelles classes   de grec clàssic … Recordo que a la seva aula  se´ns van fer familiars els noms dels grans protagonistes del  saber com: Homer, Esquil, Sófocles, Eurípides, i  la seva  decisiva contribució a la història universal de les idees. Però, recordo, que ell ens feia veure que, darrera les històries i els drames plantejats en les grans tragèdies gregues s´hi amaga l´etern l´esperit de l´Home Rebel, preocupat pel seu destí…
Començaré parlant dels llibres no pròpiament de disciplines eclesiàstiques  que han condicionat la meva formació intel·lectual i que fins i tot han determinat la meva  actual dedicació professional…





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada