Fa quatre dies, la canalla va començar l'escola desprès del llarg període d'estiu. Avui, nosaltres, canalla gran, uns, amb els autocars de l'Alsina o el Bullich i altres, amb cotxe particular o taxi atrotinat, hem enfilat l'estreta i tortuosa carretera de la Seu. Destinació: el Seminari. En què estaria pensant ?
No, nosaltres avui, atenent la convocatòria d'en Jordi Badia, coordinador general per delegació del de Dalt, hem fet acte de presència al Restaurant l'Oliva, situat al costat del Centre Comarcal Lleidatà, a la Plaça de la Universitat. L'objectiu era complimentar al Penúltim Dijous de Cada Mes amb un bon dinar.
L' aclapadora assistència de més de vint-i-cinc comensals, en aquest cas 26, comença a generar alguna dificultat. No voldríem pas morir d'èxit. Arribarà un dijous, en que bastir la infraestructura, muntar les taules amb tota la seva extensió, requerirà enderrocar una paret veïna mitgera, per encabir-nos dins l'altre immoble. Avui, el que es comentava en una punta de la llarga taula era "top secret" per a l'altra punta, i també diria, que degut a l'amplada de la mateixa, es feia molt dificultós escoltar el comensal d'enfront, per més que despleguessis les orelles amb els dos palmells de les mans. Així, que no tenies cap més remei que mantindre la mateixa conversa amb el veí de la dreta i, desprès, amb el de l' esquerra. Altres, que volien parlar amb els companys que avistaven allà al fons, s'hi desplaçaven i en lloc de sentar-se-li a la falda, se'n portaven la cadira.
El menú és molt llarg, no la cartolina, sinó la relació de plats i per si no n'hi havia prou, el cambrer amb la seva canterina, t'incrementava la llista. Menja bona i variada i, probablement, de digestió molt, però que molt lenta. Això, el pròxim dijous ho indagarem, de moment ho dedueixo.... per la llarga durada que els cambres ens imposaven entre plat i plat.
I a l'hora de pagar, sort en temin d'un jubilat de banca que en un santiamén, sense ajuda de cap calculadora, tot a mà, et divideix l'import de la factura i t'adjudica la quantitat a liquidar. Ell mateix, amb aquella desimboltura que caracteritza als caixers s'ocuparà de fer els cobraments als comensals i el pagament al cambrer incrementat amb una suculenta propina.
Per no cansar-vos, no m'esplaio més. Sols advertir als companys, que abans del dinar no es concentrin davant la porta del restaurant, ja que col.lapsem tot l'ample de la vorera i dificultem el pas als vianants. Una velleta, al creuar, m'ha fotut un cop de colze. Perdoni.
A destacar, les rialles i les cares de satisfacció en aquest nou retrobament d'amics, desprès del període estiuenc. En teníem ganes. Les converses giraven en torn de diferents temes, essent un de recorrent el de les properes eleccions del 27S, que ens han de portar la tant anel.lada i necessària Independència. Que així sigui. Amén.
FINS EL PROPER DIJOUS, EL 22 D'OCTUBRE !!
No us deixeu pas enganyar per les imatges de la taula, orfa de plats, d'aquest vídeo. És el moment d'assaborir i de digerir el primer plat tot esperant el segon. Les coses bones a poc a poc.
No us deixeu pas enganyar per les imatges de la taula, orfa de plats, d'aquest vídeo. És el moment d'assaborir i de digerir el primer plat tot esperant el segon. Les coses bones a poc a poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada