7/10/11

DIADA DEL CINQUANTENARI

PRIMARIS DE 1961


 VIDEO DE LA TROBADA:






VIDEO PRIMARIS 1961:



CARÀTULA DEL VIDEO Primaris - 1961










SENSACIONS I EMOCIONS:


JM. Benseny
Benvolguts SOPESAPISTES,


De tornada a Barcelona, mentre el cotxe engolia quilòmetres, jo tot silenciós,  amb la vista perduda a la carretera  però el cap a la Seu, pensava : he viscut  una DIADA EXTRAORDINARIA, IRREPETIBLE....
Emocions contingudes i emocions desbordades. 
Les  salutacions dins els patis del Seminari, davant la porta  de l'església, en aquell espai que tant havíem trepitjat, encara feia més emotiu el nostre RETROBAMENT. Quantes sorpreses, abraçades, preguntes, .... desprès de tants anys.  Una atmosfera de festa, de joia, de satisfacció ens envoltava. La situació va anar creixent  dins l'església amb els nostres cants d'aquells anys i la missa de Mn. Romero, i explotà de forma més  festiva al dinar de germanor, a l'hotel Andria. 

L'edifici del Seminari, com un animal de tres caps, amb una banya al del mig  en forma de creu, romania quiet i mut. El  seu silenci  encara donava més transcendència a aquell moment.  I la visita a les seves dependències dins el  Seminari Major, i l'escapada furtiva al Menor, per trepitjar aquell claustre, que ens esperava  tal qual ens havia acomiadat: el mateix terra, els mateixos finestrals i mateixes  parets.   Sols la pols i l'abandó delataven el pas del temps.
Pujar als pisos del Seminari Major i caminar pels seus passadissos, en mig d'aquella penombra, buscant  les pròpies estances i localitzar l' inscripció que deixàrem a la parets dels finestrals. Quina pau i quina  vista tan esplèndida des de l' habitació deserta : l'Asilo de Sant Josep. casetes, verdor que s'estira,  que es replega i s'enfila muntanya amunt fins la corona pétrea del massís del Cadí.
Pujàrem a la infermeria. Les seves estances buides i el seu torn aturat. Creuàrem per les golfes, on s'amuntegaven  un munt de  llits desmanegats i també una bateria de musica, d'en peus i acolorida , amb els seus tambors i platerets esperant que algú la fes sorollar. Al fons una porteta. Correu veniu el Saló d'Actes!!   Entràrem per la bancada del galliner, a poc a poc i sense fer soroll. A baix la sala, rectangular, majestuosa, tenuament il.luminada amb  la llum que es colava per  la balconada  de  darrera l'escenari, obert de bat a bat.  Contenies la respiració i parlaves amb veu baixa, no fos que molestéssim aquelles fileres  de butaques petrificades  mirant l'espectacle. Baix pensar, en una tarda d'aquest hivern encendrem el llums, traurem el pols i els actors ens faran gaudir  amb els Pastorets. 
Ho intentem ???

                                                          OoO

Gregorio "Canto"

TRES, DOS, UNO Y   ¡¡¡  LLEGO EL DIA   ¡¡¡


     Tanto  tiempo esperando el día 1 de Octubre, día de nuestro tan deseado, ansiado y esperanzado día de nuestro encuentro, después de tantos años SIN VERNOS (por lo menos yo ) y por fin llegó el día.
Entré,  en nuestro añorado Seminario, de los primeros, en compañía de  nuestro queridísimo amigo PIRRO, que tuvo la deferencia de acompañarme los últimos kilómetros de mi largo viaje hasta la Seo de Urgell  y todo gracia a esa labor detectivesca e incansable, tenaz y persistente, pero que al fin consiguió el objetivo, de nuestro artífice y avispado colega Josep María BENSENY,  que, sin el cual, esta reunión no habría tenido lugar  GRACIAS DE TODO CORAZON, amigo Benseny.
    Se paso un día, de los de no olvidar jamás, en compañía de las personas que, quien lo hubiera pensado,  CINCUENTA AÑOS ATRÁS estuvimos  compartiendo, juntos, juegos y estudios, penas y alegrías, andanzas y travesuras durante cierto tiempo, unos más, otros menos, pero al fin y al cabo cierto tiempo.
   Nos encontramos, llenos de emoción y de alegrías, por vernos, sanos y fuertes, aunque a algunos nos falte parte de nuestra anatomía (pelo y con gafas) pero que nuestro interior, estaba lleno a rebosar de ganas de estar juntos y poder compartir un día de nuestra dilatada vida.
  Poder saludar a nuestro antiguo profesor,  Mosén Casals, ( que está como un roble) y otros,  que yo no recuerdo sus nombres, ver las distintas estancias de nuestro Seminario, la iglesia, los patios (un poco dejados de la mano de Dios), aunque estuvieran en proceso de rehabilitación, para no sé qué historias lo cambiaran, pero en fin un día inolvidable y todo gracias, principalmente, a la voluntariedad y esfuerzo de nuestro compañero Benseny al que nunca me cansaré de agradecerle el esfuerzo que hizo en tratar de localizarme, por lo menos a mí, aunque me consta que también le costó localizar a   otros colegas más.
Gracias a este elemento de la naturaleza humana, nacido en Santaliña,  llamado Benseny, he podido, después de CINCUENTA AÑOS, abrazar y saludar a Antonio CALVO y esposa, Arnalot y esposa, Bregolat y esposa, a Vidal y esposa,  ..……… y así hasta completar una larga lista de este ramillete de amigotes que estábamos deseando de poder vernos y pasar un día, todos juntos, pero que por desgracia nos faltaron cinco, cinco que se nos han adelantado en marcharse de este mundo y sin despedirse tan siquiera de los demás, pero que los tuvimos presentes en nuestro corazón en este memorable día de reunión y de los que por una u otra razón tampoco pudieron estar en nuestra reunión, pero también se les echó de menos, esperemos que en la próxima reunión, si Dios quiere, no sé cuándo será, NO FALTE NINGUNO.

GRACIAS BENSENY, POR HABER HECHO POSIBLE ESTE ENCUENTRO, EN NUESTRO SEMINARIO, PARA CELEBRAR ESTE CINCUENTENARIO DE NUESTRO PRIMER CONTACTO.

Creo que este mensaje reflejará en pensamiento de la mayoría de los que estuvimos contigo en la Seo. Cuélgalo en nuestra página de SOPESDESAPOS. Gracias.
                            oOo
                                        


Benvolgut Josep Maria

Soldevila
El dia que em vas trucar per telèfon,  principi, no veia clar que no es tractés d’una broma. Per defecte professional vaig pensar, que s’expliqui i, després, ja veurem. Però, el cert és que estaves organitzant la trobada de la promoció del 1961 al Seminari de La Seu d’Urgell i ho estaves organitzant molt seriosament i amb gràcia (pel que sembla, sense restar mèrits a la teva decisiva intervenció, has tingut bons col·laboradors com la teva esposa i en Pejoan -sempre has sigut espabilat-).

Per causes que desconec, el contacte amb els companys de curs, des de què vaig sortir del Seminari, va ser pràcticament nul. Persones -parlo per mi- amb les que has compartit molts dies i amb les que hi has tingut molta relació, de cop i volta desapareixen de la teva vida. De fet, ajornes coses, pensant que ja les retrobaràs, que més endavant, que un dia i .......... la vida es va menjant el temps i molta vida es converteix en record d’un època llunyana.

Per mi, el dia 1 d'octubre de 2011, va ser un dia molt especial en el millor sentit de la paraula, i, què menys, com ànima de la trobada i dels actes del dia (quina pena em va fer el Seminari Menor), que donar-te’n les gràcies de tot cor. Ah!, si feu trobades, mini trobades o alguna cosa per l’estil, per part meva estaré encantat de ser-hi.

Repeteixo, moltes gràcies per haver organitzat la trobada i tot el meu agraïment per la feinada que has fet, que ens ha permés un dia tant entranyable i refrescar, almenys a alguns, vivències i records que formen part del nostre ser. (1)

Ben cordialment


Josep Soldevila 

(1) Em sembla un fet provat que en el tema d'alçada sou tu i en Puig qui us heu de posar d'acord.

      oOo



MANRESA : " Hola Benseny, comparteixo les emocions tant ben expressades en aquest escrit, alhora que repeteixo , com et deia el dissabte, ......"
   oOo


VIDAL : ..... "Bé Josep Maria, la trobada va ser molt emotiva i molt agradable, amb vaig emocionà mes d'un cop. I la Maria també. Tot va sortí perfecte, i tot gracies a tu ....que t'ho vas "currá" molt i força bé. La enhorabona!!! El vídeo es preciós, ... veure com ens anàvem retrobant, ...tu qui ets? ..i venga abraçades. PRECIÓS !!!  Tot lo que te voldria transmití amb paraules es quedaria curt al costat de las emocions sentides aquell dia que quedarà als nostres cors per sempre. I la visita al seminari ja va ser "el sumun" de un dia com dic inolvidable.
I que puc dir de la sorpresa dels dibuixos que guardava Mn. Riquer, un altra sorpresa que mai m'ha hauría imaginat. ...."
                        oOo


ALTIMIR/OLIMPIA: .."moltíssimes gràcies per haver-nos invitat a compartir amb vosaltres un dia tan emotiu, ens ho vàrem passar molt be, de veritat. Es que va estar tot molt be: l'ambient, els companys, la missa, els discursos, el dinar...fins i tot el temps va acompanyar. Et felicitem de tot cor per la teva excel.lent organització i confiem en poder comptar amb la vostra experiència per poder preparar la trobada del 50e aniversari l'any vinent, encara que ens heu deixat el llistó molt alt! Fins avui no havíem tingut temps de veure el video que has penjat al teu, ja mític blog, SOPES DE SAPOS, i ha estat un moment realment molt maco, hauries d'haver vist el Xavier com s'ha emocionat... Demà t'escriurà. T'envio unes quantes fotos, encara que podràs comprovar que la fotografia no és el meu fort, però nosaltres les guardarem amb molt de carinyo com a record d'aquest dia tan maco que ens heu permet compartir amb tots vosaltres....."
                   OoO
BIGORRA : Benvolgut Josep Mª: Realment hem va saber greu no poder venir al dinar ja que la trobada va estar extraordinaria ja saludant als antics companys, com han passat els anys, o a la visita més que nostàlgica a les dependències del Seminari. Veig que és molt agraït l´esforç per aconseguir el retrobament però crec que en el cas del meu curs és molt dificultos; ja veurem que és pot fer.
El Xavier Altimir està molt animat; a vegades penses que: com és possible que desprès d´haver
estat tan temps, practicament, es perd el contacte de tohom. Bé Josep Mª gràcies pel que has fet
i pels  moments tan emotius i molt més que vaig passar. Una forta abraçada. 

Xavier
 OoO

JOAN LOPEZ GARCIA: Benvolgut amic JMBenseny.
Ja em pots incloure en la teva llista de correus, doncs ha estat per mitjà del Miquel Zambudio que he rebut la teva fantàstica i sentida crònica de la vostra celebració de la Promoció del 1.961.
L´any passat la de la nostra Promoció del 1.960 va estar molt emotiva per a mi. Aquest any amb vosaltres vaig poder visitar les entranyes del Seminari i vaig sentir tot tipus de sensacions, un record que valia la pena reviure. Amb la vostra organització ens vau fer sentir molt bé amb retrobades amistats i l´Hotel Andria triat per la celebració va ser molt especial per a mi.
La meva família vivia a la mateixa Seu. Jo vaig deixar el Seminari a 3er de Filosofia el 1.968. La meva mare treballava a l´Hotel Andria. El nostre professor de Mates, el Germà Feliciano, em va fixar per donar classes al Col·legi la Salle de la Seu els cursos 1.968-69 i 1969-70. Els caps de setmana tots els dissabtes i vespres de festius treballava al Club Corona de l´Hotel Andria de les 10 del vespre fins les 5 del matí i els festius hi treballava des de les 5 de la tarde fins a les cinc de la matinada del dilluns. Al mateix temps estudiava per lliure a la Universitat. Els curs 1970-71 m´en vaig anar a la Universitat a estudiar per oficial. Es a dir, vaig fer els dos primers cursos complerts d´Universitat en tres anys. El Curs 1.971-72 vaig fer la mili i em va tocar fer-la a la Seu i com dormia fora del Quarter el Sr. Román, Director de l´Andria i el meu millor mecenes, em va donar feina al Club Corona durant la mili un altre cop. Gràcies al Seminari, al Germà Feliciano y al Sr.Román, al acabar la mili ja tenia suficients estalvis per poder anar a estudiar oficialment a la Universitat. Vaig fer idiomes: Francès, Anglès i Alemany. Per acabar, l´agost del 2.010 em vaig jubilar com a Catedràtic de Llengua Anglesa a l´Institut Vidal i Barraquer de Tarragona on visc.
Us felicito per la bona organització i pel bon ambient que vau aconseguir durant la Trobada.

Moltes gràcies per tot i una abraçada.
Joan López García



                       OoO


MIQUEL DIAZ / Miquelillo:
..Bé, sobre la diada dels 50 anys t'he de donar les més efusives felicitacions, perquè va sortir un dia rodò. Vaig poder comprovar el vostre retrobament després de tants anys i també em va emocionar poder tornar a saludar companys que recordava prou bé, i després de tants anys. Personalment guardo un record positiu i ben especial de la etapa que vaig viure al seminari i sempre m'agrada recordar els fets viscuts en aquells anys i sobre tot poder retrobar companys amb els que varem conviure tantes i tantes esperiències d'una època tant especial de la nostra adolescència i alguns també de joventut. Els cinc companys de la nostra promoció (el López va venir de Tarragona amb autobús) ens varem trobar molt bé amb vosaltres i recordarem sempre aquella jornada, com un dia ben especial com els que hem passat també nosaltres en els nostres retrobaments periòdics.....
Miquelillo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada