HI TROBAREU:
- Escrits del Sotelo
- Escrits del Cisco Amorós
- Filmació aniversari del Quartet: VEUS DEL PIRINEU
- Retall del "Divino Afán"
- Ja ha arribat la primavera. Sardana de salutació
Voldria dedicar unes breus comunicacions sobre la meva experiència riquíssima com a prefecte-superior-amic durant els anys 1968-1972. Mn. Romero era el vostre prefecte(6è) i jo vaig ser-ho dels alumnes de 5è. fins a Preu etc. Us he de dir que varen ser uns dels anys més feliços de la meva vida. Convivència---amistat---
Gràcies, amics, per la vostra amistat. Ha valgut la pena coneixer-nos i estimar-nos...per sempre!!!
Tito
LA MÚSICA EN LA MEVA VIDA
I
LA MÚSICA EN LA VIDA DEL SEMINARI.
I
LA MÚSICA EN LA VIDA DEL SEMINARI.
Començaré pel segon punt: La Música en el Seminari de La Seu. Penso que no dic cap disbarat si afirmo que la Música en el Seminari de La Seu va gaudir d'una protecció especial durant molts anys , gràcies a l'especial interès que hi tenia el Bisbe Iglesias Navarri. El fet de programar 1/2 hora de classe diària de solfeig i de cant Gregorià(Sem. Major) era molt important. A més, el fet de tenir al nostre abast tot un reguitzell de pianos i harmòniums...Això afavoria molt la implantació de la música.
Hi havia excel.lents professors de música (pot ser no massa pedagogs)..Recordo a Mn. Josep Comes, gran organista de la Catedral; Mn. Albert Vives gran compositor, pianista, catalanista..etc. Mn. Soldevila , i Mn. Borró, xantres de la Catedral i Mn. Antoni Cagigós, mestre de Capella i director de la Schola
 |
| Mossèn Cagigós dirigint l'Eschola Cantorum |
ELS ORGANISTES DEL SEMINARI.(1954-1966)
Quan un teòleg destacava en música, el prefecte de torn el nomenava organista de l'església central i també de la capella. Val a dir que l'harmònium que hi havia a l'església central tenia un so i una qualitat extraordinari. Quan vaig arribar al Seminari recordo que l'organista que hi havia era Agustí Romero Aixàs . Després va ser organista Agustí Brescó Ausàs i José A Serrano, Alegret. Més tard ho va ser JM Ricart Tasies, Enric Lahoz Pascual, Jaume Torrades i Bergadà i des de l'any 1962 al 1966 ho vaig ser ja mateix. Suposo que després serien organistes en Jordi Miquel i l'Arcadi Pejuan...(?)
Aquella era una ocasió d'or per practicar la teoria dels acompanyaments i i per fer lluir les grans solemnitats, tot cantant les misses de Perosi, etc.
Una ocasió prèvia era quan els alumnes de 2n de filosofia celebraven el MIG CAMÍ. S'estrenava un himne que normalment havia compost Mn. Vives i l'organista del curs tocava el dia de la festa.
Jo tinc un record ple de nervis d'aquella nostra diada. Particularment m'havia preparat per tocar a l'ofertori la TOCCATA I FUGA EN REMENOR DE BACH. Vaig tocar solament la Toccata.. .No sé com deuria sortir. Quan hi penso, encara ara sento gran emoció.
Us he de confessar que tocar la Toccata i fuga en Re menor va ser una promentensa particular...Ja que aquesta peça la vaig sentir en una pel.lícula a Balaguer i em va marcar molt...Vaig prometre que me l'aprendria de memòria i la tocaria cada any durant el curs i de cara als alumnes de l'institut. I així ho he fet durant més de 35 anys (La Toccata ).
LA MÚSICA EN LA MEVA VIDA.
Em considero molt afortunat el poder gaudir plenament de la música des de ben petit. Recordo que sent escolà a Balaguer m'admirava la destresa tècnica dels organistes que vaig conèixer: Mn. Ramiro Ballarin. Mn. Josep Llorens i més tard Mn. Agustí Brescó,al que l'any 1966 vaig substituir com a organista de Balaguer. També em va admirar la destresa compositora i tècnica de Mn. JM Ricart.
L'any 1968 sóc nomenat prefecte del Seminari major i professor de música.
Durant aquells 5 anys vaig fundà la Coral Jove del seminari conjuntament amb el col.legi de l'Ensenyança...Gran experiència...!!!. Personalment vaig aprofitar per convalidar els estudis musicals i vaig obtenir la titulació superior
(llicenciatura) de pedagogia musical.
L'any 1972 sóc nomenat vicari-organista de Balaguer i professor de religió de l'institut de Balaguer. Allí vaig fundar també la coral de l'institut simultaniejant amb la direcció de l'orfeó balaguerí i amb la tasca pastoral..
L'any 1977 vaig conèixer l'Antonieta i ens varem traslladar a Barcelona. Vaig estar de professor interí de música a l'institut Pau Vila de Sabadell. Allí vaig
fundar la coral de joves més important de tota la meva vida professional. L'any 1984 guanyo les oposicions de música d'institut i em trasllado a Barcelona: institut Sant Josep de Calassanç. Durant els 25 anys d'estada a l'institut he organitzats festivals, corals, sortides musicals a l'estranger...i l'any 1992 vaig organitzar la trobada de corals de secundària de Catalunya. Des d'aquell
anys n'hem fet ja 17 trobades. Hem arribat a moure milers d'alumnes. La darrera trobada va ser el 30 de març de 2011 a Manresa i varem acollir a més de 5.000 alumnes de 110 centres de Catalunya, Andorra i València.
L'any 2008 vaig ser guardonat amb el Premi Catalunya d'Educació i amb la Medalla d'honor de Barcelona.(Perdó per aquestes autoafirmacions...)
L'any 2009 em vaig jubilar als 70 anys i ara continuo fent música amb la meva Coral Canticorum la Banda de Roquetes i com a coordinador tècnic de les Trobades de corals de secundària. Dono conferències sobre el cant coral...Tallers de teclats per a professors..etc. eternament feliç.
C. Sotelo.
Tito
oOo
MISSA " DE NÚRIA REGINA"
Una prova de la tradició musical del Seminari la tenim en aquesta partitura, que Mossèn Agustí Romero va compondre per a la nostra celebració de MigCamí, l'any 1968
Aquest any, en el nostre CINQUANTENARI, la tornarem a cantar
oOo
En Francesc AMORÓS, músic i component de l'Eschola Cantorum, en els seus recods, - primari 1960- entre altres coses, ens conta:
Ja de molt petit, Euterpe em va donar aptituds per a comprendre l’art de Morfeu. I quan vaig arribar per a fer el primer curs, abans d’adaptar-me a la nova situació, ja era tiple 1er de l’Escola Cantorum i també tiple 1er del cor de la catedral de Santa Maria.
 |
| El Cortada, 1er del darrera, i Amoròs, el penultim |
Recordo els diumenges al migdia, quan sortíem de la catedral. Aquells vermuts amb olives que la Maria Rosa ens servia al Canigó, valien tots els quartos del món. No es veritat, Paricio?
També era dispensat de moltes feines. L’únic servei de menjador que feia era parar i recollir taules del sopar.
Per contra, assajava cada dia tot el recreo de mitja tarda.
Recordo a Mn Ton Cagigós i la seua forma de dirigir: ampla, valenta, magnífica. Es movia endavant i enrere gesticulant tan exagerada-ment que per portar el compàs necessitava mitja sala d’assaig.
Aquelles mans grosses com pales agafaven velocitats de vertigen, produint un vent que feia volar les particel·les dels faristols situats a primera fila.
Un dia, Mn Ton compartia partitura amb el pianista perquè només en tenien una i dirigia amb tant d’ímpetu que en una revolada va voler engrandir el tercer temps d’un majestuós compàs de quatre i va donar una sonora bufetada a Mn Vives, que era el pianista acompanyant. Mn Vives, un gran musicòleg, que a més de ser la bondat personificada era un pal vestit, es va decantar i si un tenor que tenia al costat no l’hagués agafat, probablement hauria caigut de la banqueta.
Mn Ton Cagigós no va desar la seua característica gesticulació i en posteriors assajos, l’ atenció de Mn Vives, recelós des d’aquell dia, es centrava més en vigilar el recorregut d’aquelles mans amenaça-dores que en la partitura que tenia al davant.
El fet de cantar tants anys al cor de la catedral em va fer conèixer alguna de les “virtuts” del cant gregorià. Ara fa uns deu anys, en una recerca sobre músics i obres musicals de Balaguer, vaig “descobrir” el pare Miquel Altisent autor del llibre “El Cant Gregorià un model de música religiosa”. El pare Altisent és un balaguerí universal que ha trepitjat els esglaons més alts en el coneixement del Cant Gregorià.
Només una anècdota
Tot i haver exercit de director d’una escola superior, no tenia el doctorat en Música. L’any 1956 li va interessar de tenir-lo i es va presentar com alumne al Institut Pontifici de Milà. El tribunal calificador, al veure’l, es negà a examinar-lo “Si en sap més que nosaltres”. Informaren favorablement i se li expedí el títol.
En aquest llibre el pare Altisent va adaptar el Gregorià al català com a primer pas per aplicar-lo a la resta de llengües. Però va arribar el Concili Vaticà II i Roma va malvendre les Misses gregorianes a canvi de Kumbaias.
Crec que la música religiosa hi ha va perdre. I per golejada.
Mes coses.
Al segon pis hi havia una renglera de pianos, col·locats cadascun en un despatxet on tot just hi cabia l`instrument i qui el tocava. I que quan tots estudiaven es sentia un guirigall de pianos, alguns desafinats, que et feia tapar les orelles.
Durant quatre o cinc anys vaig cantar a les Misses Majors dels diumenges a la catedral. En poc temps tots els del cor sabíem de memòria els Kiries, Glories, Sanctus i Agnus Dei de les misses “Lux et origo” la “Fons bonitatis” la “orbis factor” la “Cum jubilo” i per damunt de totes, la més coneguda, en aquells anys, la missa “De angelis”
Al darrer any, com a darrera rabieta contra el sistema, vam formar un conjunt musical de poc repertori i molta il·lusió i que vam triomfar amb “Caprí c’est fini” i “Whinminster Catedral”
oOo
ANIVERSARI "VEUS DEL PIRINEU"
Els components d'aquest QUARTET( ex-seminaristes), tinguéren el seu bressol musical a l'ESCHOLA CANTORUM de la Catedral de la Seu
oOo
ANIVERSARI "VEUS DEL PIRINEU"
Els components d'aquest QUARTET( ex-seminaristes), tinguéren el seu bressol musical a l'ESCHOLA CANTORUM de la Catedral de la Seu
 |
| Filmació d'en J. SOLANES. Si ho vols veure clica a dins |
oOo
Retall del "Divino Afán"
Anys 1953-54
oOo
23.03.2013
Avui, en el dinar del " penúltim dijous de cada mes", el nostre cantaire principal, en Sotelo, i la totalitat dels comensals amb engrescada participació, hem alçat el nostre cant per saludar l'arribada de la Primavera, amb aquesta bonica sardana: SOL I GINESTA, recordant les tradicionals benvingudes als patis del seminari. Llàstima, que per manca d'equipament tècnic, no ha estat possible la seva gravació i no podreu gaudir de la sensibilitat, emoció i entonació de la peça. Resigneu-vos, és un dir, amb l'enregistrament, mes avall col.locat, de la Coral Marinada
Sardana: Sol i ginesta
Autor de la Música: Voltas i Viñas, Josep
Autor de la Lletra: Planas i Feliu, Joan
Ja ha arribat la primavera
de goig plena i de content
oOo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada